Notícies

13/06/2018

Sant Joan 2018

1 D'OCTUBRE

Ni oblit, ni perdó!

Pàgines visitades

contador de visitas

des de 20 de maig de 2014

Anunciants 2018

Web subvencionada per:

Web subvencionada per l'Ajuntament de Barcelona

Biografia de Lluís Pellicer

Caricatura Pellicer (Pedro Espinosa - Programa Festa Major 1994)
Pedro Espinosa (De la portada del programa de la Festa Major de 1994)

Josep Lluís Pellicer i Fenyé fou un dibuixant, pintor i polític, nascut a Barcelona el 12 de maig de 1.842.

 

La seva formació artística es va iniciar amb l'ingrés en el taller del gran pintor català Ramón Martí Alsina (que posteriorment seria el seu sogre) que era famós per la seva variada producció, que anava des de paisatges fins a temes històrics o exòtics. Aquesta última part de la producció de Ramón Alsina fou la que exercí una influència més notable en l'obra de Pellicer, cosa que ens fa classificar-lo entre els pintors orientalistes, hereus de Eugene Delacroix. 

 

 

Va estudiar durant tres anys a Roma per perfeccionar-se. Il·lustrà les primeres edicions dels Singlots Poètics de Pitarra, amb el pseudònim de Nyapus,i els calendaris “El Tiburón” i “Lo Xanguet”, publicà també moltes caricatures polítiques a la “Campana de Gràcia” i a “l’Esquella de la Torratxa”. Fou cronista gràfic de les guerres carlines (1872-1876) degut a la seva gran capacitat per copsar del natural i durant la guerra Russo-Turca fou agregat de premsa al bàndol del Gran Duc Nicolau com a corresponsal de “La Ilustración Española y Americana”, “L’Ilustration” i “The Graphic”. Els seus dibuixos bèl·lics, d'una precisió i realisme sorprenents, eren sovint realitzats sobre el camp de batalla, fins i tot a primera línia de foc. Podríem dir que estem davant del corresponsalde guerra, antecessor dels reporters fotogràfics actuals.

 

Com a pintor, fou premiat amb una segona medalla a l'exposició de Madrid del 1.871, amb l'oli “Zitto, silencio... que pasa la ronda”, en dipòsit actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

“Zitto, silencio... que pasa la ronda”
“Zitto, silencio... que pasa la ronda”

Com a dibuixant i il·lustrador, va compaginar la seva producció gràfica especialment destinada a la publicació en premsa, amb un traç fi, detallista i d'un realisme viu, que el fa ser considerat una de les primeres figures de la seva època. Després d'intervenir com a organitzador a la Exposició Universal del 1888, fou nomenat director del recent Museu de Reproduccions.

 

Precisament en un dels edificis que va quedar buit al finalitzar la citada exposició, el Palau de les Arts, es va crear el Museu de Belles Arts de Barcelona, amb fons artístics pertanyents a la corporació municipal, i del que en Pellicer fou escollit el seu primer director. Aquest fou l'embrió del futur Museu d'Art Contemporani de la Ciutat (MACBA).

 

Així mateix va participar amb l’arquitecte Bonaventura Basegoda i Amigó, i els escultors Fulá, Rassanti i Nogués en la construcció i decoració de l'edifici que albergà la primera biblioteca pública de la ciutat de Barcelona, coneguda com a biblioteca Arús.

 

Fou director artístic de l'editorial Montaner i Simón, on il·lustrà, entre d'altres, un Quixot, La leyenda del Cid, i alguns dels Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós. Amic de Valentí Almirall, féu la capçelera del “Diari Català”, on publicà dibuixos i articles sobre art i col·laborà amb altres diaris com “La Renaixença” i  “La Vanguardia”, per la qual, visità l’Exposició de París del 1869. Va ésser un dels fundadors de l'Institut Català de les Arts del Llibre, institució de la qual n'ocupà dues vegades la presidència.

 

El 1894 esdevingué acadèmic de Belles Arts de Barcelona.

 

En la seva vessant política, fou membre del comitè local barceloní del partit democràtic (1865) i, com a republicà federal, fou escollit regidor de Barcelona 1869

 

En 1869 coincideix amb l'arribada del internacionalista Giuseppe Fanelli, enviat per Bakunin, per donar a conèixer la Internacional a Espanya. La reunió dels primers Internacionalistes a Barcelona va tenir lloc en el taller de Josep Lluis Pellicer, on assistiren una vintena d'inquiets liberals entre els quals podem destacar a Tomás González Mórago, Gaspar Sentiñon, Rafael Farga Pellicer (el seu cosí), entre d'altres.

 

Sens dubte, Pellicer va resultar ser un home amant d'una societat més justa, prova de la qual era la seva participació en anys anteriors en moviment republicans.

 

De la reunió abans mencionada va sortir un manifest encapçalat amb el títol “De la Secció Barcelonesa de la AIT a les seccions d'Europa i Amèrica” firmat a 2 de maig de 1869 per Rafael Farga Pellicer com a secretari i per Josep Lluís Pellicer en qualitat de president.

 

No obstant, va restar poc temps en el càrrec doncs sempre apareix la figura de Rafael Farga Pellicer o la de Tomás González Morago portant el pes organitzatiu de la AIT en Barcelona, tot i què consta que sempre va romandre fidel a la línia Bakuninista de la AIT, una dada que trobem per exemple en la publicació de la revista “El Condenado” (1872) de Tomás González Morago que Pellicer va il·lustrar durant l'any escàs en que es va dur a terme.

 

Una altra de les seves aventures polític social fou l'anomenat “Pacte de Tortosa” quan aquest era membre del comitè local del Partit Republicà Democràtic firmant el susdit pacte amb figures de la talla de Valentí Almirall i Anselm Clave, entre d'altres.

 

Josep Lluís Pellicer i Fenyé morí complerts els 59 anys a la seva Barcelona natal, el 15 de juny de 1.901

 

Font ::: Wikipedia / manelaisa.com / biografiasyvidas.com